Durant el tema 1 de Català vam aprendre què és una cançó i vam conèixer una que ens va agradar moltíssim. Explicava la relació entre un nen i un drac màgic, anomenat Puff, amb qui jugava quan era petit, i el que passa quan es fa gran. La cançó s'anomenava Puff, el Drac Màgic. Aquí la podrem escoltar, però primer anem a fer una mica d'història musical.
Aquesta cançó va ser escrita l'any 1963 pel grup folk nord-americà Peter, Paul & Mary. Va ser un èxit immediat i, ràpidament, va passar a formar part de la cultura popular. Grup de Folk la va traduir al català el 1968 i, després, ha estat interpretada per artistes com Falsterbo 3, Joan Manuel Serrat, la Tresca i la Verdesca o Orquesta Girasol.
Posem aquí la lletra de la cançó i dos vídeos, la versió de la cançó de Joan Manuel Serrat i la de l'Orquesta Girasol.
Lletra de la cançó
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món
travessant el mar.
Quan hi havia tempesta
S'ho arreglaven molt bé
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan en Puff va fer un crit
els pirates van callar.
Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
va conèixer altres llocs
pel món que li van agradar tant.
Una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
va tornar al fons del mar.
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món
travessant el mar.
Quan hi havia tempesta
S'ho arreglaven molt bé
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan en Puff va fer un crit
els pirates van callar.
Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
va conèixer altres llocs
pel món que li van agradar tant.
Una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
va tornar al fons del mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada