Els alumnes de 3rA hem escrit i il·lustrat un conte en col·laboració amb la classe de 2nB "Els dinosaures" de l'Escola Ítaca, la classe "Popa" de l'Escola Llebetx, la classe de 3rB de l'Escola Miquel Utrillo i la classe de 3rB "L'època medieval" de l'Escola Les Parellades.
Esperem que us agradi.
ELS PALEONTÒLEGS I LA PEDRA BRILLANT
Aquesta és la història d’un món imaginari que no ha existit mai ni existirà...
Era un matí calorós quan un grup de paleontòlegs es va reunir per anar a buscar ossos de dinosaures.
Els paleontòlegs eren tres amics de tota la vida: En Xavi era molt llest i el més petit de la colla. En Jordi era molt àgil i valent i l’Anna, que era la gran del grup, era la més perfeccionista.
Tots tres estaven entusiasmats i cansats per què ja portaven molts dies treballant en la zona. L’Anna es va estirar al terra per a descansar i tot seguit es van afegir el Xavi i el Jordi.
-Esteu bé? Va preguntar l’Anna.
-Jo estic molt cansat! Va dir el Xavi.
-Doncs jo estic amb alguna cosa que se’m clava a l’esquena...va dir el Jordi.
-Aixeca’t, ràpid! Van dir els dos amics alhora.
No s’ho podien creure! Sabeu què van trobar....?
Una pedra lluminosa, amb un únic ull, tan brillant com una estrella i una boca que no feia més que xerrar paraules que no s’entenien.
A poc a poc i després de recuperar-se de l’ensurt van poder entendre que la pedra s’estava queixant...i molt!
Era un matí calorós quan un grup de paleontòlegs es va reunir per anar a buscar ossos de dinosaures.
Els paleontòlegs eren tres amics de tota la vida: En Xavi era molt llest i el més petit de la colla. En Jordi era molt àgil i valent i l’Anna, que era la gran del grup, era la més perfeccionista.
Tots tres estaven entusiasmats i cansats per què ja portaven molts dies treballant en la zona. L’Anna es va estirar al terra per a descansar i tot seguit es van afegir el Xavi i el Jordi.
-Esteu bé? Va preguntar l’Anna.
-Jo estic molt cansat! Va dir el Xavi.
-Doncs jo estic amb alguna cosa que se’m clava a l’esquena...va dir el Jordi.
-Aixeca’t, ràpid! Van dir els dos amics alhora.
No s’ho podien creure! Sabeu què van trobar....?
Una pedra lluminosa, amb un únic ull, tan brillant com una estrella i una boca que no feia més que xerrar paraules que no s’entenien.
A poc a poc i després de recuperar-se de l’ensurt van poder entendre que la pedra s’estava queixant...i molt!
La pedra brillant va deixar de queixar-se i va començar a parlar català. Ara sí que se l’entenia! Llavors va preguntar al grup d’amics:
-Qui sou i on aneu?
I en Xavi va contestar:
-Ell és en Jordi, ella és l’Anna i jo sóc en Xavi. Som paleontòlegs i anem a buscar ossos de dinosaure.
I la pedra va dir:
-Jo sóc la Lluminosa. Puc anar amb vosaltres i ser la vostra amiga?
I els nens li van contestar:
-És clar que pots venir!
Tots junts van trobar una cova. Hi havia molts ossos de dinosaure. Però el que van trobar els va sorprendre molt més: Un dinosaure de carn i os. I no un dinosaure qualsevol, sinó un tiranosaure que se’ls volia menjar.
Però com que en Xavi era molt llest, en Jordi era molt àgil i valent i l’Anna era molt perfeccionista, van aconseguir desfer-se d’aquell dinosaure dolent.
Després van sortir dos tiranosaures més del fons de la cova. Per sort, també van aconseguir acabar amb ells.
Els nens es preguntaven:
-Hi haurà més dinosaures en aquesta cova?
I sí que hi havia més perquè de sobte els va aparèixer un velociraptor, un dinosaure molt ràpid i perillós que es va menjar la pedra Lluminosa d’una mossegada.
Els nens es van posar a plorar molt perquè no sabien com fugir d’aquell velociraptor tan ràpid ni com rescatar a la seva nova amiga, la pedra Lluminosa.
La pedra anava cridant . “Socors, socors, ajudeu-me!”
Els paleontòlegs la van rescatar saltant davant del dinosaure i donant-li un tros de carn crua. Així quan el velociraptor va obrir la boca... el Jordi li va agafar la pedra de dins.
- “Ja és meva! Molt bé! Genial! Ja tinc la pedra.” Cridava el Jordi.
El velociraptor intenta escapar-se de la trampa i els paleontòlegs fugen corrent cap al bosc. Pugen a un arbre i s’amaguen.
La pedra lluminosa els dóna les gràcies per salvar-la. La pedra està molt enfadada amb el dinosaure perquè se l’ha menjat. I es queixa tota l’estona.
L’ Anna li diu : “Tranquil·la, tranquil·la, ara tot ha passat...”.
El velociraptor, crida als seus amics i venen a ajudar-lo a escapar-se de la trampa. Ho aconsegueixen i corren cap al bosc.
Pel camí es troben amb un Tiranosaure Rex i com és tan gran, alt i fort li demanen ajuda per a agafar als paleontòlegs. Mentres els dinosaures buscaven als tres amics, els paleontòlegs van cercar les restes d´un avió.
-Ens podriem construir un helicòpter! ... va dir l´Anna.
De sobte van sentir els crits d´un home. Era el tècnic de l´avió espatllat que molt amablement els va ajudar en tota la construcció aèria.
Un cop enlairats es van adonar d´un fet preocupant: la Lluminosa s´havia quedat a terra.
Decidiren tornar tot i tenir poca benzina. Malauradament només hi van trobar les petjades i les seguiren fins arribar a un lloc molt especial. Era un llac ple de peixos platejats i daurats que van posar-se a fer salts en el mateix moment que es va produir una erupció. Aquell volcà havia estat adormit fins aleshores i semblava tenir moltes ganes de despertar-se. Boles de lava, peixos, fang, cendre,... omplien el cel de colors. Finalment del centre del llac va surgir una veu tot dirigint-se a la Lluminosa... …la veu del llac era el súper peix daurat amic de la pedra lluminosa.
- Lluminosa tu i els teus amics veniu dins del llac abans de què el volcà exploti del tot!
Els tres paleontòlegs, la lluminosa i el súper peix daurat es submergeixen a l’aigua on es troben una cova. Dins la cova hi havia molteeeees pedres lluminoses que no eren de fiar! La Lluminosa intenta avisar als seus nous amics però com ells estan molt contents, perquè se’n salvat del volcà i per la troballa, no l’escolten.
Els nens porten al peix a un riu de la cova i ell fa nous amics i marxa riu avall.
Totes les pedres decideixen acompanyar als nens fora de la cova, però.....és una trampa els porten directament cap als seus amics els dinosaures perquè se’ls mengin. Quan se n’adonen que van directament al cau dels dinosaures i intenten escapar les pedres els capturen. La lluminosa entre tanta pedra i tot l’embolic s’escapa per buscar ajuda. Troba el senyor de l’helicòpter i junts van a rescatar als seus amics. Amb l’aire de l’helicòpter les pedres surten volant i els dinosaures s’espanten i corren cap a la cova. En aquell moment els paleontòlegs pugen per una escala de corda amb la Lluminosa i el senyor i marxen volant.
La lluminosa es queda amb ells i decideixen que en una propera aventura tornaran a la illa a buscar més óssos però vigilaran amb els dinosaures i les pedres traïdores.
Fi
