dijous, 14 de juny del 2012

Taller de lectura: Els vampirs


Els vampirs

Jo sóc una noia

que no tinc mai por:

ni sola ni amb colla,

ni amb llum ni amb foscor.


Ja ho sé que al meu poble

tothom és vampir:

el pobre i el noble,

el rei i el faquir...


Tots són rostres pàl·lids:

més blancs que la llet,

i els meus colors càlids

dents llargues han fet.


Molts d'ells se m'acosten,

se'm volen cruspir!,

però el baf que s'emporten

els fa desistir...


Que l'arma més bona

davant l'espantall

és prendre a tota hora

torrades amb all!

Taller de lectura: Pa amb oli i sucre


Pa amb oli i sucre

Pa amb oli i sucre,

quina pensada

per donar gust

a la mainada.


La llesca s'unta

amb el setrill

però amb molt de compte

que hi ha perill.


Després el sucre

ben escampat

que tot en quedi

ben impregnat.


I apa, a menjar-se'l,

que res no hi ha

més agradable

de mastegar.



Taller de lectura: Un bon capbussó


Un bon capbussó!
(Fina Girbés)

Submergir-se en la lectura
és d'allò més divertit.
Quan comença l'aventura,
el temps passa en un bufit.

Pots recórrer valls i serres,
pots ser un heroi valent
com ho era Esclafamuntanyes,
de cor humil i clement.

Submergir-se en la lectura
és capbussar-se en un mar
ple d'històries fabuloses
que no has de deixar passar.

Pots viure en palaus de marbre,
una princesa pots ser
i tu mateixa pots véncer
un gegant ferotge i cruel.

Siga de nit i de dia,
en qualsevol estació,
en aquest mar tan fantàstic.




dimarts, 12 de juny del 2012

Taller de lectura: Cançó dels colors


Cançó dels colors

Verd, verd, verd
és el vestit que porto.
Verd, verd, verd
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el verd de les fulles
el meu amic és un jardiner.

Blau, blau, blau
és el vestit que porto
Blau, blau, blau
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el blau de les onades
el meu amic és un mariner.

Blanc, blanc, blanc
és el vestit que porto
Blanc, blanc, blanc
és tot el que jo tinc
Perquè m'agrada el blanc de la farina
el meu amic és un forner.

Roig, roig, roig
és el vestit que porto.
Roig, roig, roig
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el roig de les flames
el meu amic és un bomber.

Groc, groc, groc
és el vestit que porto
Groc, groc, groc
és tot el que jo tinc.
Perquè m'agrada el groc de la truita
el meu amic és un cuiner.

Taller de lectura: El meu fantasma


El meu fantasma


Una nit de lluna plena,

al castell del meu besavi

sento veus d’ànima en pena

que provenen d’un armari.


Jo que l’obro per calmar-me

i un llençol veig que es desplega,

pren la forma d’un fantasma,

surt i em diu: “¡Mercès, col·lega!”


“Per la veu t’he descobert:

¡ets l’espectre del padrí!”

“¡Fill del fill del meu fillet!,

¡el besnét meu preferit!...


“Fa set anys, quan era un vell,

vaig pregar que, si em moria,

m’enterressin al castell

per si els ossos revivien...”


“P’rò, padrí, ¿on tens els ossos?,

¿i on vas amb aquesta roba?”

“¡Me’ls van prendre uns peixos grossos

per portar-los a l’escola!”


“¡Quin desastre!, ¿saps què passa?:

que ara veig que l’esquelet

que hi ha dins la meva classe...”

“¡És el meu, i no hi ha dret!”


“Tinc un pla; no t’amoïnis:

hi anirem aquesta nit;

tu segueix-me i no rondinis:

tindràs ossos tot seguit.”


Com si al cul tinguéssim punxes,

correm com esperitats

i posem els pèls de punta

a les òlibes i els gats.


La finestra és mig badada...

i el besavi fot un bot,

es vesteix la seva ossada,

¡salta i balla i canta i tot!


P’rò de cop sona l’alarma,

i el padrí fuig espantat...

Jo el segueixo bo i posant-me

el llençol que m’ha llançat.


El conserge, que es desperta,

quan ens veu pel passadís,

es desmaia i cau a terra...

i se’n torna al paradís.


Quan sortim, la policia

ens vol exigî el carnet;

p’rò els responc amb ironia:

“¡L’altre món és lliure i net!”


És llavors que ens persegueixen,

p’rò ens fiquem dins el castell,

i aquí ja no s’hi atreveixen,

que la pô els entra a la pell.


Dic adéu al meu fantasma

per un passadís secret,

i ell em diu bo i abraçant-me:

“¡Salva els ossos, bon besnét!...


”I si mai algú et pregunta

què seràs quan siguis gran,

tu contesta-li: «Sens dubte,

¡esquelet polit i blanc!»”



dilluns, 11 de juny del 2012

Taller de lectura: La sargantana


La sargantana

Les sargantanes
Arran del camí,
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.

Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
- És meu, aquest lloc! -
orgullós els crida.

Elles fugen lluny
per salvar la vida.

I mentre el serpent
xiulant les provoca,
l'aixafa un tractor
com qui fa una coca.


Taller de lectura: Reunió d'amics

Reunió d'amics
Joana Raspall

El primer de la reunió,
l’u, va dret com un bastó...
El dos, que s’ha entrebancat,
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
assegut a la cadira
prop del cinc, que fa el gallet
i llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
amable amb tota la gent,
agafat al braç esquerre
del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
amb aires de gran senyor
i contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
però escarransit de cos,
que en una safata neta
porta un zero més gros que ell.
Tots li criden: “Visca! visca!”
Però el zero li rellisca...
i es queden sense tortell!

Taller de lectura: La bicicleta

La bicicleta

Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou.

Avui no vol córrer

i no sé per què;

l'he greixada amb oli

d'un setrill sencer!

Amb draps de camussa

tota l'he eixugat,

i ja un cop polida

així ha rondinat:

M'ha dit: - Estic prima;

no em tractes prou bé.

- Si tu ets la més ferma

de tot el carrer!

- Mira quines rodes

té aquella d'allà!

- Parles d'una moto!

No et pots comparar!